Castellers de Caldes de Montbui

Castellers de Caldes de Montbui
Foto de Família

Castellers de Caldes de Montbui

Castellers de Caldes de Montbui
Foto de Família

dimecres, 17 de desembre del 2008

Via Ferrata i joc de nit del 22-23 de novembre del 2008




Jo no tinc por,...,jo no tinc por.Òstia Puta!!

Ei,pipol!!!
Ha estat aquest cap de setmana 22-23 de novembre del 2008,anant amb la colla castellera de Caldes fins al Mas Banyeres de Centelles,per fer la Via Ferrata Les Baumes Corcades.Que entre anar a dormir tardíssim,i haver-me de llevar tope d'hora,havent dormit tres hores escasses si arriben,que he sortit fins a Caldes.
Amb tots hem agafat els cotxes i cap a Centelles,on arribat i deixant els cotxes,ens hem endinsat al bosc deixant la casa de colònies.
Arribat a les roques,ens hem posat el casc i l'arnés.On començant a pujar aquells graons metal-lics enganxats a les roques,tota l'estona assegurats amb un o dos arnés,he volgut comprobar la seva efectivitat dues vegades.
Una per aprobar que anaven bé,i l'altre perquè estava cansat.Hem feien mal les mans i volia quedar penjat una estona.Què diver.Ahahaha....!!
Arribats al pont,qui diu pont és una estructura metal-lica de 10 centímetres d'ample per 50 metres de llarg o més?? .... No recordo,però que "jinyava" molt,ahahaha....!!,amb dos cables d'acer per lligar-te i ajudar-te amb els braços per si les cames et feien "figa".Ahahaha....ahahaha.....ahahaha.....!!
Començant a passar el grup un a un,ha sigut quan li ha tocat amb una noia que s'ha quedat clavada al mig del pont.On la feina ha sigut convence-la i desclavar-la perquè no es
quedés allà.
Donant-li ànims i consells,finalment ha passat.Ara una i ara l'altra,fins que m'ha tocat el torn a mi.
Començant a passar pel pont i arribant al mig,veient el terra a trenta metres mínim,i el pont bellugant-se de mala manera,encara m'he "jinyat" més i se m'han posat per corbata.Bé,ja els hi duia de bones a primeres.Ahahaha....!!
Mirant el Montseny i el Pirineu nevat,caminant xino xano,que finalment he arribat a l'altra banda.
Arribats al cim Puigsagordi,la propera vegada probaré l'efectivitat dels cables d'acer del pont,ahahaha....!!,i tornant a la casa de colònies,m'he fotut a dormir.
Em queia de son,i més tard dinar,o al revés.
Arribada la nit,hem començat el "joc de nit".On ja dins del bosc ens han explicat una llegenda o història de por,del perquè no hi havia vegetació entre els xipresos que ens rodejaven.
Fent els grups de dos en dos,guiant-se per unes espelmes que estaven a terra,les enceses,que li ha tocat el torn a la rondalla.
Ja amb el Pau de 9,10,12 anys?? caminant pel bosc,hem sortejat a un parell o tres d'esperits que ens volien espentar.Quan el Pau matxecant-me que:jo no tinc por,...,jo no tinc por,...etc....
Ha estat trobant el Joan Moreno i sortejant-lo,que seguint el camí i jo sentint que ens venia al darrera,m'he pensat que ens vindria a sortejar.
Estant el Jordi Roca millor amagat,ens ha sorprés espentant al Pau.I caient-se aquest de cul a terra,dient:Òstia puta!!

Ahahaha.....ahahaha....ahahaha.....!!,però... ahahaha.....ahahaha.....ahahaha....!!,i... ahahaha....ahahaha.....ahahaha.....!!

He explotat a riure!!
Tant,que sempre que ho explico o em vé a la memòria,em torno a trencar la caixa.
Ahahaha.....ahahaha.....ahahaha....!!
L'endemà ho bem recollir tot,i cap a casa.

Em va molar molt la Via Ferrata i trobar-me una cabra salvatge amb la que vaig volguer compartir l'esmorzar de mortadel-la amb ella.Per mi que el deuria haver ensumat.
El que la propera vegada ja portaré guants.

Sort!!!!!!!!

PD:No ser què és pitjor,si morir d'un atac de cor,o de un infart per riure!!

1 comentari:

  1. Ei David sabia que t'agradaria la foto que surts amb el Pau, de fet al veure-la vaig decidir que te l'enviaria segur!
    M'encanta que hagis fet el blog castellers de caldes i que hi donguis vidilla per internet.

    Una abraçada

    ResponElimina