dimecres, 17 de desembre del 2008
Via Ferrata i joc de nit del 22-23 de novembre del 2008
Jo no tinc por,...,jo no tinc por.Òstia Puta!!
Ei,pipol!!!
Ha estat aquest cap de setmana 22-23 de novembre del 2008,anant amb la colla castellera de Caldes fins al Mas Banyeres de Centelles,per fer la Via Ferrata Les Baumes Corcades.Que entre anar a dormir tardíssim,i haver-me de llevar tope d'hora,havent dormit tres hores escasses si arriben,que he sortit fins a Caldes.
Amb tots hem agafat els cotxes i cap a Centelles,on arribat i deixant els cotxes,ens hem endinsat al bosc deixant la casa de colònies.
Arribat a les roques,ens hem posat el casc i l'arnés.On començant a pujar aquells graons metal-lics enganxats a les roques,tota l'estona assegurats amb un o dos arnés,he volgut comprobar la seva efectivitat dues vegades.
Una per aprobar que anaven bé,i l'altre perquè estava cansat.Hem feien mal les mans i volia quedar penjat una estona.Què diver.Ahahaha....!!
Arribats al pont,qui diu pont és una estructura metal-lica de 10 centímetres d'ample per 50 metres de llarg o més?? .... No recordo,però que "jinyava" molt,ahahaha....!!,amb dos cables d'acer per lligar-te i ajudar-te amb els braços per si les cames et feien "figa".Ahahaha....ahahaha.....ahahaha.....!!
Començant a passar el grup un a un,ha sigut quan li ha tocat amb una noia que s'ha quedat clavada al mig del pont.On la feina ha sigut convence-la i desclavar-la perquè no es
quedés allà.
Donant-li ànims i consells,finalment ha passat.Ara una i ara l'altra,fins que m'ha tocat el torn a mi.
Començant a passar pel pont i arribant al mig,veient el terra a trenta metres mínim,i el pont bellugant-se de mala manera,encara m'he "jinyat" més i se m'han posat per corbata.Bé,ja els hi duia de bones a primeres.Ahahaha....!!
Mirant el Montseny i el Pirineu nevat,caminant xino xano,que finalment he arribat a l'altra banda.
Arribats al cim Puigsagordi,la propera vegada probaré l'efectivitat dels cables d'acer del pont,ahahaha....!!,i tornant a la casa de colònies,m'he fotut a dormir.
Em queia de son,i més tard dinar,o al revés.
Arribada la nit,hem començat el "joc de nit".On ja dins del bosc ens han explicat una llegenda o història de por,del perquè no hi havia vegetació entre els xipresos que ens rodejaven.
Fent els grups de dos en dos,guiant-se per unes espelmes que estaven a terra,les enceses,que li ha tocat el torn a la rondalla.
Ja amb el Pau de 9,10,12 anys?? caminant pel bosc,hem sortejat a un parell o tres d'esperits que ens volien espentar.Quan el Pau matxecant-me que:jo no tinc por,...,jo no tinc por,...etc....
Ha estat trobant el Joan Moreno i sortejant-lo,que seguint el camí i jo sentint que ens venia al darrera,m'he pensat que ens vindria a sortejar.
Estant el Jordi Roca millor amagat,ens ha sorprés espentant al Pau.I caient-se aquest de cul a terra,dient:Òstia puta!!
Ahahaha.....ahahaha....ahahaha.....!!,però... ahahaha.....ahahaha.....ahahaha....!!,i... ahahaha....ahahaha.....ahahaha.....!!
He explotat a riure!!
Tant,que sempre que ho explico o em vé a la memòria,em torno a trencar la caixa.
Ahahaha.....ahahaha.....ahahaha....!!
L'endemà ho bem recollir tot,i cap a casa.
Em va molar molt la Via Ferrata i trobar-me una cabra salvatge amb la que vaig volguer compartir l'esmorzar de mortadel-la amb ella.Per mi que el deuria haver ensumat.
El que la propera vegada ja portaré guants.
Sort!!!!!!!!
PD:No ser què és pitjor,si morir d'un atac de cor,o de un infart per riure!!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Ei David sabia que t'agradaria la foto que surts amb el Pau, de fet al veure-la vaig decidir que te l'enviaria segur!
ResponEliminaM'encanta que hagis fet el blog castellers de caldes i que hi donguis vidilla per internet.
Una abraçada